Davant d'una multitud silenciosa i
expectant, apareixen tres personatges vestits amb roba estranya i disfressats
amb un nas vermell. Caminen i observen com si estiguessin perduts, i de fet,
veient el lloc i el públic que els mira, sembla ben bé que s'hagin perdut. Els
nens contemplen tots els seus moviments amb una barreja de por i curiositat. Un
dels pallassos es treu de la butxaca un mocador blau. Sense paraules diu a
tots els assistents que mirin atentament aquest mocador. I tot el públic veu
com es col·loca el mocador a dintre la mà esquerre i tanca el puny ben fort.
Mou una mica el puny i conta fins a tres: One, two, three! I obre, davant d'un
públic perplex, el puny esquerre sense el mocador, que ha desaparegut. Els nens
i nenes, no ho entenen, no havien vist mai cap truc de màgia fins ara. El
mocador s'ha fos. Algun adult fa un oohh, sense poder-ho evitar. Tot seguit, la
pallassa, fa un salt i agafa alguna cosa invisible de l'aire. Semblava que
només havia agafat aire, però, quan obra la mà, apareix el mocador blau. Els
dos pallassos, es passen i juguen amb el mocador invisible i els nens i
nenes de Jali, van assimilant de què va tot això, i cada cop, la seva cara de
sorpresa és més accentuada.
De tan al·lucinats que queden, pràcticament
ni reaccionen, prou feina tenen amb intentar no caure d'esquena. A mesura que
avança el xou, i es succeeixen els números i les bromes, els nens i nenes estan
cada cop més confiats i participen més de l'espectacle. Fins i tot s'ofereixen
per sortir de voluntaris, tot i que es tornen tímids de cop, quan
el pallasso els hi fa una broma. Quan surt el malabarista, els nens i
nenes s’atreveixen a aplaudir al ritme d'una música, que sona gràcies a una
ràdio endollada a la bateria d'un cotxe. Els nens aplaudeixen amb entusiasme,
quan el malabarista tira 6 pilotes amunt i les recull sense que n'hi hagi
caigut cap al terra.
Els nens i nenes de Jali s’entreguen a
l'espectacle, riuen i piquen de mans i es miren els uns als altres, sense
entendre gaire com és possible això que fan aquests blancs estranys.
Al final de l'espectacle els pallassos
saluden i donen globus per a tothom, però ningú els hi demana quins són els
trucs, perquè aquests nens i nenes han quedat tan al·lucinats, que cap no dubte de la màgia.
