UN NAS VERMELL A JALI

Davant d'una multitud silenciosa i expectant, apareixen tres personatges vestits amb roba estranya i disfressats amb un nas vermell. Caminen i observen com si estiguessin perduts, i de fet, veient el lloc i el públic que els mira, sembla ben bé que s'hagin perdut. Els nens contemplen tots els seus moviments amb una barreja de por i curiositat. Un dels pallassos es treu de la butxaca un mocador blau. Sense paraules diu a tots els assistents que mirin atentament aquest mocador. I tot el públic veu com es col·loca el mocador a dintre la mà esquerre i tanca el puny ben fort. Mou una mica el puny i conta fins a tres: One, two, three! I obre, davant d'un públic perplex, el puny esquerre sense el mocador, que ha desaparegut. Els nens i nenes, no ho entenen, no havien vist mai cap truc de màgia fins ara. El mocador s'ha fos. Algun adult fa un oohh, sense poder-ho evitar. Tot seguit, la pallassa, fa un salt i agafa alguna cosa invisible de l'aire. Semblava que només havia agafat aire, però, quan obra la mà, apareix el mocador blau. Els dos pallassos, es passen i juguen amb el mocador invisible i els nens i nenes de Jali, van assimilant de què va tot això, i cada cop, la seva cara de sorpresa és més accentuada.

De tan al·lucinats que queden, pràcticament ni reaccionen, prou feina tenen amb intentar no caure d'esquena. A mesura que avança el xou, i es succeeixen els números i les bromes, els nens i nenes estan cada cop més confiats i participen més de l'espectacle. Fins i tot s'ofereixen per sortir de voluntaris, tot i que es tornen tímids de cop, quan el pallasso els hi fa una broma. Quan surt el malabarista, els nens i nenes s’atreveixen a aplaudir al ritme d'una música, que sona gràcies a una ràdio endollada a la bateria d'un cotxe. Els nens aplaudeixen amb entusiasme, quan el malabarista tira 6 pilotes amunt i les recull sense que n'hi hagi caigut cap al terra. 

Els nens i nenes de Jali s’entreguen a l'espectacle, riuen i piquen de mans i es miren els uns als altres, sense entendre gaire com és possible això que fan aquests blancs estranys.

Al final de l'espectacle els pallassos saluden i donen globus per a tothom, però ningú els hi demana quins són els trucs, perquè aquests nens i nenes han quedat tan al·lucinats, que cap no dubte de la màgia.